Nosaltres després del coronavirus

Nosaltres després del coronavirus

Aquest dibuix el va fer el 2005 un bon amic de la família Soteras, en Josep Maria Margarit Vich. El va fer de memòria i representa els germans Soteras, en Josep Maria i l’Isidre, treballant al taller, situat encara al carrer del Pilar número 19 de Capellades,  als anys cinquanta. Llavors els dos germans no devien arribar als trenta anys, però l’autor en va fer bona caricatura de l’aspecte actual dels dos i per a ells devia ser com un viatge al passat des del seu present.

Ja no hi són… però què en pensarien ara de nosaltres, d’aquest món en pandèmia,  si poguessin fer un viatge al nostre present? Ells van viure de molt joves la llosa que va suposar per a l’empresa familiar els efectes d’una postguerra amb una política econòmica aplicada per les autoritats franquistes; més endavant una reducció de l’estructura productiva  i la marginació de la tecnologia que s’oferia llavors. En certa manera, ells, com nosaltres avui, van haver de fer canvis, emmotllar-se a les noves demandes i reorientar la seva producció, explorant nous camins i noves col·laboracions per sobreviure al col·lapse econòmic tardofranquista. 

A nosaltres ens toca viure les conseqüències d’una altra lluita, amb un enemic invisible però real que condicionarà la nostra llibertat de moviment durant un temps i potser alguns dels nostres hàbits per sempre. Però és un “enemic” que potser hem ajudat a crear nosaltres amb el tracte que hem dispensat al planeta i que ens ha doblegat per fer-nos entendre que cal un replantejament global i seriós del nostre pas per la terra.

Ells, juntament amb bona part dels seus coetanis, van saber fer el salt i explorar noves oportunitats. Serem capaços nosaltres d’aprofitar les experiències  i els sentiments viscuts amb aquest confinament global? Sabrem passar d’un  món en col·lapse forçat a parar, a un nou món en moviment sostenible, on puguin conviure en franca harmonia la projecció professional i l’ambició empresarial amb la solidaritat, el respecte, la complicitat i el sentit col·laboratiu?

Creiem que això és el que demana aquesta nova era.

5 Comentaris
  • Lula Jaime Johansen
    Publicat el 20:18h, 31 juliol Respon

    Vale la pena leer tu artículo. Lula Jaime Johansen

  • Catrina Hakim Bidle
    Publicat el 06:50h, 10 agost Respon

    It’s in reality a nice and useful piece of information. I’m satisfied that you just shared this useful information with us. Please keep us up to date like this. Thanks for sharing. Catrina Hakim Bidle

  • Sibbie Burlie Ignaz
    Publicat el 20:15h, 23 agost Respon

    Hallo. Dieser Artikel war äußerst interessant, insbesondere seit ich letzten Donnerstag nach Gedanken zu diesem Thema gesucht habe. Sibbie Burlie Ignaz

  • erotik izle
    Publicat el 14:50h, 24 agost Respon

    Bonjour, toujours super de voir d’autres personnes à travers le monde du trou dans ma recherche, j’apprécie vraiment le temps qu’il aurait fallu pour créer cet article génial. À votre santé Kaila Gunther Ubald

  • make money
    Publicat el 01:57h, 31 agost Respon

    Great post. I am dealing with a few of these issues as well.. Tania Monte Sada

Publicar un comentari

16 − 14 =